L'escamot
Jueves, 18 de Junio de 2009 15:03
Antoni Dualde
Cuentos
(publicat a relatsencatala.com) Sóc jove, però no tant com per no recordar com i quan va començar aquesta llarguÃssima guerra. Recordo el catorze d’abril; recordo la modernitat de la nostra societat; recordo fins i tot cada bocada d’aire, cada glop d’aigua, cada bri de vida. Recordo la llibertat, recordo els pares, recordo els amics. Recordo la seva mirada. Recordo haver viscut. I recordo que el paÃs va ser un goig immens de cinc anys; ara en portem quasi quatre de malson, i vés-te’n a saber quants ens en queden, encara.
Leer más...
|
El soñador
Domingo, 23 de Junio de 2002 17:28
pedro
Cuentos
También el jugador es prisionero (la sentencia es de Omar) de otro tablero de negras noches y blancos dÃas.
J.L.Borges, El ajedrez
Recuerdo muy lejanos los dÃas en que las pesadillas arruinaban mis noches y me hacÃan implorar la luz del dÃa. Lejanos y confusos, aunque, ¿qué no encuentro confuso hoy en dÃa? Ensayé innumerables experimentos para alcanzar la paz. Fatuos intentos, vanas esperanzas, pues las pesadillas siempre volvÃan: una noche huÃa de unos soldados por escaleras y corredores absurdos, recurrentes hasta la saciedad y el abuso; otra vivÃa el fallecimiento de un ser entrañable, y contemplaba con ojos ya sin lágrimas su agonÃa, interminable entierro, insoportable dolor; otras sucedÃan en una realidad desconocida, donde yo buscaba desesperadamente algo –no recordaba qué- cuya posesión me era necesaria, tal vez vital. DiscurrÃan otros sueños por lugares sin nombre, jamás vislumbrados por otro ser humano, donde en cada rincón –si es que tenÃan rincones- acechaban las más horribles criaturas. Éstas, totalmente inimaginadas, -ni siquiera por mÃ, pues nunca las veÃa-, imbuÃan pánico con su sólo presentimiento. Y lejos de acostumbrarme a todos aquellos horrores, su certidumbre, su infabilidad de cada noche, los hacÃa más pavorosos.
Leer más...
La palabra
Viernes, 14 de Junio de 2002 15:46
pedro
Cuentos
Quiso comenzar a escribir repentinamente, sin otro motivo que el deseo largamente guardado que estalla en la mente. Sin embargo, cuando cogió la pluma se percató de que no tenÃa palabras. Extrañado, comenzó a explorar su memoria en busca de cualquier rastro de ellas, por muy infantil que fuera. Nada. Aquel vacÃo era inexplicable, y le pareció evidente que tendrÃa que reponerlas todas. Y asà comenzó a leer como cuando era un chiquillo que devoraba libros a docenas. Su cabeza fue un fluir de vocablos de todo sentido e intención, de colores y objetos, de formas y sentimientos, barajados en todos ellos con sus infinitas combinaciones.
Leer más...
Facio ut facias
Lunes, 18 de Mayo de 2009 18:45
Antoni Dualde
Cuentos
(publicat a relatsencatala.com) Si et concentres, pots viatjar a l’altre costat del món en un minut. La imaginació és, de fet, tan podeÂrosa, que sovint li atorguem un poder que molts creuen excessiu. Aleshores embogim, però no enyorem en absolut aquella sensatesa que ens condemna a la trista vida real on et mates si saltes d’un setè, o et refusen si et declares a qui estimes. El boig —i que li ho diguen tant com vulguen— és feliç, i la mort li arriba sense esperar-la, com arriba l’alegria —quan arriba— a qui no la busca, i viu plenament en un món dominat per altres.
Leer más...
Amanece
Lunes, 18 de Mayo de 2009 18:37
pedro
Cuentos
Cuando la claridad barrió las estrellas sobre el mar, el viajero llevaba horas despierto, esperándola. Respiró aliviado, pero al momento volvió a mirar la playa con inquietud. Si no amanecÃa no podrÃa continuar su viaje, no conquistarÃa el gran desierto, no bañarÃa sus pies en el Ganges.
Leer más...
Deu Miratges
Jueves, 30 de Abril de 2009 15:23
Antoni Dualde
Libros
 Els contes d'aquesta selecció tracten alguns dels temes recurrents del seu autor: la bogeria, l'amor i el desamor, la mort, la llibertat i la reflexió sobre la creació artÃstica s'entrellacen en deu relats que requereixen ser reinventats per tots aquells que vulguen endinsar-s’hi. A La visita, un matrimoni de vells esperen l'arribada d'un personatge sinistre i misericordiós alhora; L'oració de Konstiantin podria definir-se com un scherzo sobre el tema del matrimoni i de l'egoisme; La sarabanda eterna conta la història de Robert, un jove llicenciat que es veu obligat a guanyar-se la vida renunciant al seu currÃculum; a El millor conte del món es reflexiona sobre l'ofici de l'escriptura. Aquesta tria –que inclou homenatges a alguns dels narradors més admirats per l'autor– es completa amb cà ntics a la bogeria i a la llibertat, aixà com Jocs de llums i vents a la ciutat dels miratges, una profunda revisió del seu primer conte.
Leer más...
|
|
|
|
|
|
Página 2 de 3 |